Xarxa de literatura salvadorenya

LA XARXA DE LITERATURA SALVADORENYA  A BARCELONA es basa en la creació d’una xarxa de persones i col·lectius que  treballin en la promoció de literatura salvadorenya a Barcelona com a element de cohesió social, espai d’acollida i treball comunitari. En el marc de la iniciativa es preveu incidir especialment en el col·lectiu de dones salvadorenyes emigrades a Barcelona i la seva aportació a la comunitat per la qual cosa l’eix transversal del projecte és el reconeixement de les dones escriptores de El Salvador.

On trobar els llibres

El passat dia 13 de març del 2019 va ser inaugurada la secció de literatura salvadorenya Prudencia Ayala a la biblioteca Juan Mersé-El Carmel, i és justament aquí on està dipositat el primer fons especific sobre literatura de El Salvador de tota Europa.

 

Els llibres estan en format de préstec, podeu anar allà mateix, i conèixer una de les millors biblioteques de la ciutat. Es poden encarregar, d’un dia per  l’altre, en qualsevol biblioteca de la xarxa pública de biblioteques de Barcelona, sense cap mena de cost, també en totes les biblioteques públiques de Catalunya, amb un cost molt reduït. Recordeu que per retirar llibres de les biblioteques s’ha de tenir el carnet.

Manlio Argueta (1935)

La terra de llacs, muntanyes i volcans

 

 

«Me da miedo quererte, por eso me conformo

con dibujar tu nombre con mi miel y mis ojos,

navegar en las ondas de tu cuerpo de mar»…

Roque Dalton (1935-1975)

El més gran sentit de l’amor, l’humor i la desobediència

“Yo como tú

amo el amor,

la vida,

el dulce encanto de las cosas,

el paisaje celeste de los días de enero.

También mi sangre bulle

y río por los ojos

que han conocido el brote de las lágrimas.

Creo que el mundo es bello,

que la poesía es como el pan,

de todos

Maura Echeverría (1935)

La veu sota la pell

“El día que me vaya, voy a partir tranquila:

encontraré la ruta del sueño y la espiga,

aletearán mis brazos en aire de silencio

y acunará mi cuerpo la tierra bendecida.

De mi mano apagada nacerán girasoles

que me darán el rumbo del mar y las estrellas,

del puerto donde estuve mirando las gaviotas

y las horas inmensas y la muerte del día”

Salarrué (1899-1975)

L’ànima d’un poble

“Pero del barro del alma están hechos;

y donde se sacó el material un hoyito queda,

que los inviernos interiores han llenado de melancolía.

Un vacío queda allí donde arrancamos para dar,

y ese vacío sangra satisfacción y buena voluntad…”

Roberto Armijo (1937-1997)

El poeta de les quatre vides

“El poeta extranjero camina en la ciudad extranjera

Mira el río las barcas los pájaros saltando en la nieve

En el vago espectáculo se sienta a ver la tarde

los vehículos que pasan las palomas que pasan

y fumando su cigarro se hunde en el invierno

-puñado de frío excitación de la piel tos necesaria

El poeta extranjero se levanta se cala el sombrero

tose otra vez

y se pierde en la noche extranjera”

Pedro Geoffroy Rivas

(1908-1979)

El net del jaguar

“O abandonándome en medio de un encrespado mar de piedra 

En el que todo naufragio es imposible 

Despierto hundido en mi propia materia 

Horriblemente oliendo a carne moribunda 

Me levanto 

Me visto mi raído traje de soledad 

Y salgo a caminar entre fantasmas de los nietos del jaguar”

Krisma Mancía (1980)

El net del jaguar

“Llévame. Seré un amuleto de la buena suerte,

una piedra salvaje y filosa,

un diamante sin pulir”.

Lil Milagro Ramirez (1945-1979)

L’amiga que et llegeix poemes

“Este país pequeño 

 al que yo tanto quiero 

 se ha logrado meter todo entero 

 en mi imaginación; 

 no sé cómo explicarlo, 

 a veces en las noches 

 me despierta la urgencia de pensarlo 

 desde sus mínimas fronteras hasta el mar” 

Jacinta Escudos (1961)

La veu de de la rebel·lia, la supervivència i l’esperança

“A los anti-héroes, a los desesperados, a los solos, a los suicidas, a los muertos en vida, a los que buscan, a los que creen, a los que esperan, a los irreverentes, a los espíritus sin luz y las almas en pena, …a los valientes que se arriesgaron a la muerte por creer en el amor y a todos los que nadamos contra-corriente. Para ustedes y para mí este libro con el verde color de la esperanza”

Hugo Lindo (1917-1985)

Intel·lectual de les lletres

«Y el amor llegó a ti,

quedó en tu casa,

 echó raíces y engendró milagros,

porque venía ya de otras edades

 en tu propio dolor,

tu propio tiempo,

tu propio río,

en fin,

tu propia historia.»

Nora Méndez (1969)

La poetessa dels mots i les notes

«Dos aislados políticos

 Son hallados muertos

Por una sobredosis de utopía

Esta mañana…»

Prudencia Ayala (1885-1936)

Precursora dels drets feministes a El Salvador

Mi espíritu es bohemio, sueña en viajes,

para alcanzar su anhelo de conocer celajes del otro cielo,

y dejar los despojos,

lejos de la cuna que meció mi infància”.

Claudia Lars (1889- 1974)

Un món de poesia total

«No supe escoger la tierra de mi canto, en muchos años. Dos tierras de honda presencia eran misterio y regalo. Las dos llevaba en la sangre. Las dos juntaba en mi abrazo. Un doble amor recogía sus paisajes encontrados: a la derecha palmeras en galope de penachos; a la izquierda vientos grises sobre desvelo de barcos. Aquí, las playas de sol… Allá, los ríos helados…»

Claribel Alegria (1924-2018)

L’escriptora de l’amor i el compromís social

«.existen los barrotes

nos rodean

también existe el catre

y sus ángulos duros 

y el poema río

que nos sostiene a todos

y es tan sustantivo

como el catre

el poema que todos escribimos

con lágrimas

y uñas

y carbón.»

Amparo Casamalhuapa (1910-1971)

Mestra de la justícia i de la llibertat

«…atrás quedaba no solamente la dictadura y el odio de los que gobiernan entre mentiras con sus sacos de sangre y lagrimas a la espalda, sino también su hogar, sus amigos, sus antiguos condiscípulos y la lealtad de los humildes que habían arriesgado su seguridad, en compensación a los sacrificios y esfuerzos de ella, por mejorar al pueblo aterrorizado y miserable. Atrás quedaba el anhelo frustrado y las esperanzas de un legítimo triunfo democrático; atrás y quizás perdidos, todos sus desvelos porque su patria fuera considerada y respetada, como lo eran otras naciones de la tierra.»

Presentació de la secció de literatura salvadorenya

Prudencia Ayala a betevé, HG-Televisió i Focos TV

Presentación de la sección de literatura salvadoreña

Prudencia Ayala en betevé, HG-Televisió y Focos TV

amb el suport

Entitats impulsores de la xarxa de literatura

Huacal, ONG de solidaritat amb El Salvador, va néixer l’any 1993 a Barcelona per donar suport als esforços, els projectes i les il·lusions de la gent i les organitzacions de El Salvador que estaven treballant per reconstruir el seu futur en pau i en condicions de dignitat i justícia social. 

El Museo de la palabra y la imagen, és una iniciativa ciutadana dedicada a la memòria històrica a El Salvador. El MUPI pretén contribuir al desenvolupament cultural i educatiu del país, creant un espai de reflexió sobre problemes contemporanis de la societat salvadorenca.

L’Associació socioeducativa 1punt5, fundada a la ciutat de Rubí treballa en projectes d’educació complementària en xarxa amb altres entitats bàsicament a Barcelona i Rubí. Formada per llicenciats/des en ciències de l’educació, psicologia, pedagogia i treball social actuen per garantir l’accés a una educació de qualitat.

El Restaurant El Pulgarcito, s’ha convertit en lloc de reunió de la comunitat salvadorenya. Conegut per la seva oferta gastronòmica també ha desenvolupat diferents activitats socials, formatives i culturals com a eina de cohesió social, apoderament comunitari i identitari, i  de dinamització intercultural.

 

La Asociación Cultural Casa El Salvador en Barcelona, treballa per donar suport i seguiment a la integració dels salvadorencs residents a Catalunya; promou la cultura salvadorenca i propicia projectes de desenvolupament i cooperació que beneficiïn als salvadorenys tant de Catalunya com d’El Salvador.

Tiempos Nuevos Teatro, és una Associació de promoció artística i sociocultural que acompanya a Infantesa, Joventuts, Dones i Població Adulta Major en processos d’educació, organització i participació ciutadana perquè millorin les seves condicions de vida a nivell personal i col·lectiu. Referents artístics i socioculturals a nivell nacional i internacional capaços de generar canvis en el benestar de les persones i en el seu entorn.